La idea de produir un audiovisual en format mini documental va sorgir a mitjans de setembre de 2023.
En un primer moment es valorava l’opció de realitzar un format tipus espot per a ser emprat en el nadal del mateix any.
En començar a treballar en les diferents opcions creatives es va decidir utilitzar l’especial relació que sempre ha tingut l’home amb la terra i el seu entorn.
Una relació que ha permès a la humanitat la seva supervivència i progrés, però l’equilibri del qual ha estat sempre fràgil. Aquesta fragilitat és motiu de gran preocupació en l’actualitat, perquè no són pocs el que consideren que s’ha arribat a un punt de no retorn.
A l’octubre de 2023 se selecciona a un realitzador especialitzat en narrativa documental per al projecte.
El poble d’Almenar, en el Segrià, a Lleida és el punt de partida perquè des d’un primer moment es vol realitzar un homenatge a les persones que habiten una zona amb unes característiques geogràfiques que han suposat un repte per als seus habitants.
Aviat l’àmbit territorial se sobrepassa en molt al que es preveu i en la peça apareixen persones i llocs de diversos punts de la geografia catalana.
Al ja citat poble d’Almenar, cal afegir a Lleida, Alcarràs i Maials. A Barcelona es localitza un dels pocs forns de pa que continua realitzant el mateix com fa més de 60 anys i també s’usa Collserola com a escenari per a les entrevistes a Josep i a Dayana. A Olost (Lluçanès), a 100 km de Barcelona i envoltada de camps i boscos es graven les imatges del bestiar i els formatges.
La relació de la terra i l’home serà narrada des de la perspectiva dels protagonistes pel que es tria el poble natal de Josep Jordana com a lloc entorn del qual vertebrar la narrativa.
En la secció d’agraïments es pot conèixer més sobre persones, empreses i entitats que han col·laborat perquè hagi estat possible la realització de la peça. Sense la seva ajuda, temps i sobretot coneixement, la “saviesa” de la qual es parla en l’audiovisual res hagués estat possible ni hagués tingut sentit.
No s’han utilitzat actors, ni s’han realitzat guions, ni tan sols s’han donat instruccions concretes als participants
Es tractava de ser testimoni d’allò que porten fent des de generacions, la qual cosa desitgen que les persones que continuen vivint d’aquesta relació amb la terra facin quan els cedeixin el testimoni i el que molts creem que és la nostra obligació conservar.
